171 [ PRÓLEG ] Vaig acceptar 1'encárrec d'es- criure la presentació d'aquest llibre abans de veure'l. La idea de relatar les incidéncies d'una política lloable des de tots els punts de vista em semblá, d'entrada, digna de tota atenció. Tots els qui es preocupen perla llengua com a mitjá d'expressió i de comunicació de les persones no podien sinó aplaudir la iniciativa. Quan vaig haver-ne llegit el text, un sentiment de viva satisfacció s'havia apoderat de mi: a partir d'ara disposem d'un text que mescla la história i el testimoni entorn d'un episodi del més gran interés. Un text escrit pensant més en les persones que en la mateixa llengua, circumstáncia que fa que la leva lectura impregni d'humanitat tots els qui el llegiran, fins i tot els qui, en llegir- lo, discreparan de la posició o de l'actuació de ] 'autor. Jo mateix m'he sentit guanyat pel tema. Durant anys jo tenia, pel que feia a les parles de la Franja d'Aragó, la informació d'un dialectóleg. Estudiant encara, ja m'havia empassat les actes del Congrés de la Llengua Catalana de 1906. Aviat vaig conéixer la bibliografia lingüística relativa a la zona. Més encara: havia d'ésser en terres aragoneses on m'iniciaria en la tasca, delicada i atractiva, de fer enquestes dialectológiques; en efecte, a l'estiu de 1944 vaig visitar 14 localitats del nord (entre Ansó i Benasc) i de l'est (de Benasc a