LITERATURA MEDIEVAL, I 327 manaments, mas d.esta cosa, pus tant li costava, que no s.en poria lexar. E que.ns pregava que.l lexassem entrar en terra de moros, ele son germa, e que.ns en farie bon servici". "E nos dixem que ans seria mal servici aquel: —si la treuga que haviem dada nos trencavets; e volem saber si o volets fer o no—". "E el dix que no.n podía als fer". "E sobre ado no li dixem: —Pus tan cara cosa con aquesta nos volets trencar, diem vos que.us volem pendre—". "E en ado no.y ach mes paraules". "E el levas en peus, e aquels qui eren ab nos, do es aquels que dessus havem dits, desempararen nos a nos e a el, e anaren.se.n al cap de la casa. E meteren mans als coutels, lurs mantels abradats, e.11s perpunts vestits, e lexaren a nos sois ab el". "E el era gran cavaler e fort bo d.armes; e volch metre ma a la espaa, e nos tinguem la espaa ab la ma, que no la poc h traure". "E els cavalers de don Pero Ahones no eren descavalcats deis cavals, e eren defora. E quant hoyren lo brogit qui.s feya en la casa, descavalcaren be XXX o XL cavallers a colp". "E mentre que.ls seus venien, el volch metre ma al coutel; e nos embargam.lo, e no.l poch traure". "En ado, foren entrats los seus; e els nostres eren per les posades. E tolguerem.lo.ns de les mans per torda, que el no havia poder de si que.s partis de nos; si que.ls nostres, qui eren en casa, no.ns aiudaren, ans miraven la luyta que haviem ab el". "E sobre ado, cavalcaren.lo en son caval, e meteren.los denant, e ells apres dei ab ses armes, e anaren se.n ab ell". "E nos dixem a I cavaler d.Alagó, per nom Miquel d.Agues, qui havia 1 caval a la porta, que.ls nos liuras". "E sempre cavalcam en el; e nostre perpunt vestit, aportaren nos nostre armes, e anam detras el". "E ans que nos poguessem enser arreats de.sso, cavalga don Ato, ab si quart de cavalers". "E puys a cap duna peda, cavalgaren apres de n.Ato, don Blasco e don Artal ab sos cavalers". "E don Ato atench.lo a la exida d.unes tapies de les vinyes de Burbaguena". "E dix 1 cavaler a don Pero Ahones: —Veus aqui don Ato qui.ns segueix—". "E dix don Pero Ahones: —Tornem a el, e no.n vaja, lo vila—, do que ell no era vila ne mal ensenyat". "E aquels qui anaven ab don Ato obriren.se, e aixi con se degueren acostar a el, faeren carrera als altres per on lo devien ferir. E feriren lo II cavalers, e la 1 dona.li ius la boca a la part esquerra, e l.altre feri.li per I.escut; e el per temor que.l cotp no fos tan gran si (.esperas de dret en dret, lexa.s caure del caval a la part dreta, e gita.s dessus I.escut, per temor que no morís". "E en tant vench don Blasco d.Alagó e don Artal d.Alagó per la carrera". "E nos passam per don Ato, e demanam Ii con seya ne que havia. E el dix: — Ferit so, e veis vos aqui per on van—". "E no havia ab nos sino don Assallit de Gudar e Domingo Lopid de Pomar". "E veem P. Ahones ab XX cavallers qui no.s partien d.el, pujan per una